Blasted (Rebentats)

SINOPSI

La Sílvia Delagneau, escenògrafa, en una de les primeres reunions, em va fer una d’aquelles preguntes que es converteixen en centrals: «Per a tu continua vigent Blasted? I, continua sent vàlid aquest tipus de teatre?». Sento la necessitat de compartir per què Blasted. I sento que tinc dos motius senzills, tan senzills i directes com crec que s’ha de presentar Blasted també a l’escenari. En primer lloc tinc, per primera vegada, un impuls d’anar als orígens. Sarah Kane per a mi és la mare del teatre que faig. Segurament no és cert que ella fos la creadora d’aquest teatre però és que Blasted ho fa en directe, trenca en directe amb el teatre que rebutja, el naturalista, que rebutjo jo també, per reivindicar una altra manera d’entendre l’escenari. Per a mi fer Blasted (per primer cop a Catalunya) no és només una qüestió de justícia teatral, sinó també és una necessitat personal de recuperar i d’entendre els clàssics. La Sílvia es referia sobretot a la violència de Blasted com a tema i com a mitjà. Per desgràcia la violència, efectivament un dels temes centrals de l’obra, la violència de gènere, la guerra, és tan actual que deprimeix. Si no sabéssim que l’obra és de l’any 1995, pensaríem que s’ha escrit ara. Si l’objectiu d’aquell teatre era canviar el món, doncs no, clarament no és vàlid, perquè la història ha demostrat que no ha canviat res i Blasted avui en dia es pot sentir més pessimista que als noranta. Però no crec que l’objectiu fos aquest. Crec que l’objectiu no era canviar el món, sinó fer-lo més suportable. I aquí arribo al meu segon motiu de Blasted. I és saber per què em reconforta. Això per a mi és el més important de la seva validesa. Per què aquesta obra plena de dolor, de patiment, de sang, de violència, de tristesa, d’horror, em deixa en un estat de reconfort? He compartit aquesta sensació amb tot l’equip de Blasted i hem parlat de la seva honestedat i valentia, de com expressa tabús i de com això ens allibera, de com tracta sobre l’amor i la compassió, de la vitalitat dels personatges, del fet que sigui una obra de teatre i ens permeti parlar-ne, de l’esperança que hi ha en la bellesa de les seves imatges, de com purga els mals sentiments, de prendre consciència... I en continuem parlant mentre la fem i esperem compartir aquesta sensació amb el públic.

Fitxa artística

AUTORIA
Sarah Kane

DIRECCIÓ
Alícia Gorina

TRADUCCIÓ
Albert Arribas

INTÈRPRETS
Pere Arquillué
Blai Juanet
Marta Ossó

ESCENOGRAFIA
Sílvia Delagneau

VESTUARI
Bàrbara Glaenzel

IL·LUMINACIÓ
Raimon Rius

SO
Igor Pinto

MOVIMENT
Riikka Laakso

CARACTERITZACIÓ
Eva Fernández

AJUDANTA DE DIRECCIÓ
Marta Tirado

AJUDANTA D’ESCENOGRAFIA
Adriana Parra

PRODUCCIÓ
Teatre Nacional de Catalunya i Temporada Alta 2018-Festival de tardor de Catalunya