︎

Ifigenia d’Eurípides.

 

TEXT DE PRESENTACIÓ


“

Els primers dies d'assaig vam parlar amb tot l'equip de què era per a nosaltres una tragèdia grega, quina imatge o quina paraula ens venia al cap en primer lloc en pensar-hi. Van sortir moltes idees: visceralitat, plor, passió, estatisme, declamació, elegància, grandesa, pes, lluita, falsedat, impostura, paraula, irracionalitat... Per a mi, la tragèdia és per sobre de tot essencial, ritual i vital. Essencial perquè, a través de les històries de la mitologia grega amb déus, deesses, herois i heroïnes que els éssers humans vam crear per explicar-nos el nostre comportament i el del món, va a l'arrel més pura i primària, obligant-nos a enfrontar-nos-hi de manera directa i profunda. Ritual perquè ens trobem en el teatre que inicia el teatre a Occident i, tant si el seu origen es relaciona amb els misteris d'Eleusis com amb danses de caçadors primitius, amb cants ditirambes de culte a Dionís o amb festes rurals sacrificials, encara s'hi nota la connexió amb els rituals arcaics. És un teatre narratiu, sí, però no naturalista, d'alguna manera predramàtic, dominat encara per forces ancestrals. I vital perquè en una tragèdia podem estar tranquils: sabem que acabarà malament, sabem que concep el món com a seu de la destrucció incondicional i, per tant, tot serà absurd, però és en la força de la lluita contra aquesta adversitat on trobem el sentit, l'important, allò que fa que valgui la pena. Diu Romeo Castellucci que la tragèdia no la tries, t'arriba; a mi, finalment, m'ha arribat ara a través del personatge i la història d'Ifigènia, que ens explica entre altres coses com la perpetuació de les cadenes de violència i el desig de venjança regeixen el món, com la democràcia és un règim patriarcal, corromput des de l'origen i, sobretot, com els éssers humans, persones, persones inestables, incoherents i canviants, som els responsables dels nostres actes; les divinitats, igual que el teatre, existeixen i existiran sempre mentre tinguem consciència i capacitat d'autorepresentar-nos, però que és Agamèmnon qui té el dilema entre el seu deure de rei i de pare i és Ifigènia qui, davant les lleis de la natura i les dels homes, trenca la lògica sacrificial i ens planteja l'alternativa de les lleis de l'ètica personal i la dignitat individual per passar pàgina. En aquesta proposta escènica, que volem que no perpetuï els tòpics sobre el sacrifici d'una verge pura i que el cor, portaveu d'un col·lectiu femení, doni veu als fantasmes d'una societat que conviu amb la foscor de l'horror dels seus actes. Tot plegat, potser, un problema irresoluble de l'ésser humà: el problema de l'encaix entre natura i raó, entre instint i racionalitat. Potser per això la història d'Ifigènia no para de repetir-se des de fa 2.500 anys i fins avui.

”


Alicia





Fitxa artística:


ADAPTACIÓ  Albert Arribas
DIRECCIÓ  Alícia Gorina
INTÈRPRETS
Pere Arquillué - Agamèmnon, Orestes
Cèlia Castellano - cor
Daniela Fumadó - cor
Júlia Genís - cor
Marta Ossó - Ifigènia
Albert Pérez - Menelau, Atena
Laura Roig - cor
Neus Soler - cor
Emma Vilarasau - Clitemnestra, Ifigènia
Pau Vinyals - Aquil·les

ESPAI ESCÈNIC   Sílvia Delagneau i Josep Iglesias
VESTUARI Adriana Parra
CARACTERITZACIÓ Júlia Ramírez
IL·LUMINACIÓ Raimon Rius
SO Igor Pinto
MÚSICA ORIGINAL I ESPAI SONOR Arnau Vallvé
MOVIMENT Ester Guntín
AJUDANTA DE DIRECCIÓ Carla Torres
AJUDANTA D'ESCENOGRAFIA Paula González Infante
AJUDANTA DE VESTUARI Ona Grau
ASSESSORAMENT CORAL Laia Santanach
ASSESSORAMENT DE TEXT DEL COR Albert Arribas
ALUMNA EN PRÀCTIQUES D'IL·LUMINACIÓ Mireia Sintes (Institut del Teatre)
ALUMNA EN PRÀCTIQUES D'ESCENOGRAFIA Carme Mira (Institut del Teatre)
ALUMNE EN PRÀCTIQUES DE DIRECCIÓ Juan Balaguer (MUET)
D'ESCENOGRAFIA Technifloc Diffusion, Pablo Paz i Raw Concept
CONFECCIÓ DE VESTUARI Època
I ELS EQUIPS DEL Teatre Lliure
AGRAÏMENTS Zengue Slow Jewelry, Velutex Floch S.A. i Raül Garrigasait
PRODUCCIÓ Teatre Lliure







Running on Cargo