︎

Imatges Gelades


Sinopsi.

Vaig anar per primer cop a Finlàndia l’any 2005, en una estada de sis mesos que vaig fer gràcies a una beca Erasmus. Des d’aleshores, conèixer Finlàndia ha sigut descobrir un dels països petits més estranys del planeta. Un país amb una marcada personalitat excèntrica, gens lleugera, els finesos són introvertits, tenen un dels idiomes més difícils del món, han de trencar el gel per poder sortir del país durant l’hivern, viuen de nit la meitat de l’any, no són gens donats a expressar els seus sentiments en públic, és el país amb menys corrupció i més democràtic del planeta, però on l’alcohol és el principal problema nacional i on es fan campanyes als autobusos per motivar a la gent a mirar a qui es té assegut al costat. Un país que evidencia les parts més fosques de l’ànima humana. Des del primer moment el seu caràcter em va intrigar i impactar, i el seu teatre no em va deixar indiferent.

Imatges gelades serà el tercer text finès que dirigiré. Els dos anterior Puputyttö (la chica conejita) i The Little Jesus eren de Saara Turunen, la persona que m’ha obert la porta amb molt d’amor cap a aquest país i les seves dures i fràgils persones.

Imatges gelades torna a ser un text atrevit i diferent que es mou àgilment per l’univers intern de l’ésser humà, però alhora deixa veure els racons més marginals de la societat. A Imatges gelades allò privat i íntim i allò polític i social són inseparables i en ella s’hi manifesta una permanent preocupació per l’ésser humà, amb un sabor amarg a destí tràgic per la seva foscor exposada sense por. Una pot veure fàcilment que Kristian Smeds és un melancòlic contacontes. Melancòlic perquè amb la seva passió per explicar, segons el seu punt de vista, ell ha fet tard en la història de la humanitat. El seu diagnòstic del temps actual és clar i contundent: “el temps s’acaba, el temps de la ficció s’acaba, boom, boom”.

Els temes fonamentals de la peça s’eleven com a grans temes. La família, la hipocresia de la família, la submissió generacional, la família com a organització de la societat, com a base i estructura social. La religió, el model religiós imperant, la religió com a eina per enfrontar-se al món i als seus misteris, que otorga un aire tràgic a la peça i al món quan sembla estar arribant al seu final. L’amor, que representa l’esperança, la llum, però amb una part fosca i tràgica alhora. I també Finlàndia, Smeds viatja fins a un lloc inòspid del país, a on pot trobar la personalitat més autèntica per aprofundir en l’esperit d’aquesta gent i d’aquesta terra

Imatges gelades és una obra salvatge, enèrgica i polifònica. Pot tenir moltes interpretacions, el propi autor deixa espai per a la improvisació en el text i permet un ple ús dels mitjans més propis de l’art dramàtic. El seu llenguatge és brutal, però fluid i natural. Un plaer per dirigir-la.



Foto de Alejo Levis Foto de Alejo Levis Foto de Alejo Levis Foto de Alejo Levis Foto de Alejo Levis Foto de Alejo Levis Foto de Alejo Levis

Fitxa artística:


AUTOR: Kristian Smeds
TRADUCCIÓ: Riikka Laakso i Meritxell Lucini
DIRECCIÓ: Alícia Gorina

INTÈRPRETS
Anna Alarcón
Pepo Blasco
Mireia Gubianas
Sergi Misas / Ivan Morales
Maria Pau Pigem

ESCENOGRAFIA  Silvia Delagneau
CONSTRUCCIÓ D’ESCENOGRAFIA: Dani Poy
VESTUARI: Laura Garcia
IL·LUMINACIÓ: Raimon Rius
SELECCIÓ MUSICAL: Patrícia Mendoza
AJUDANT DE DIRECCIÓ: Jordi Oriol


AGRAÏMENTS
Marc Lleixà, Saara Turunen, Víctor Molina i Eudald Magrí

PRODUCCIÓ
Associació Artística Indi Gest i Festival Lola d’Esparreguera

Projecte realitzat amb el suport del Premi a Projectes d’Escenificació de l’Institut del Teatre 2011.


Estrena


12 de novembre de 2011 al Festival Lola d’Esparreguera
Del 3 al 20 de maig de 2012 a la Sala Beckett
Del 14 al 24 de març 2013 al Teatre Lliure