In Wonderland
Sinopsi.
M’he passat tota la vida, sobretot la infància i l’adolescència sentint-me psicoanalitzada constantment. Era una sensació que odiava. La meva mare és psicòloga i sempre he estat envoltada de psicòlegs, psiquiatres i psicoanalistes. Ara que estic a punt de fer-ne quaranta, veig que les obres de teatre que dirigeixo encara són carn de canó per a ells. Sento que, amb cada nou espectacle, llanço carn crua a un grup de llops famolencs.
Fa cinc anys vaig crear un espectacle amb el meu pare, Watching Peeping Tom, amb la idea d’investigar sobre els límits de la ficció en la creació artística, i em vaig trobar parlant de cinema i teatre, del pes de la mirada de l’espectador, de família i comunitat, de ritual... Temes que podia portar a l’escenari de manera molt personal gràcies a posar en joc la meva relació paternofilial. Un espectacle que va superar totes les meves expectatives i que sobretot em va descobrir el plaer de riure’s d’una mateixa.
Durant aquests anys molta gent m’ha demanat que en fes una segona part. Hi veien una fórmula a explotar. Jo també ho sentia d’alguna manera necessari. Però no es tractava de repetir una fórmula, per a mi aquest espectacle no té res a veure amb això. El que em calia era fer un díptic que seguís explorant els límits de l’autoficció, aquest cop a partir de la professió de la meva mare, i així poder parlar de maternitat, feminitat, infància...
Així doncs, com que el teatre és posar-se en conflicte, a In Wonderland m’he volgut exposar als fantasmes que poblen el meu univers matern, treballant amb quatre psicoanalistes molt propers a la meva mare, i els he convidat a posar-se també en conflicte, disseccionant sense pudor el meu teatre. Potser per revisitar aquelles pors infantils que tant han alimentat fins ara tot el que he fet als escenaris. Potser per revisitar els tòpics de la meva actitud rebel adolescent. Potser per enfrontar-me a la llosa de dir-me Alícia. O potser per anar-me preparant per a la crisi dels quaranta.
Fitxa artística:
IDEA ORIGINAL I DIRECCIÓ Alícia Gorina
DRAMATÚRGIA Albert Arribas
CONCEPTE ESCÈNIC Silvia Delagneau
INTERPRETACIÓ
Anna Alarcón
Juan Bellido
Elena Fieschi
Carme Garcia Gomila
Anna Romagosa
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ Raimon Rius
DISSENY DE SO Igor Pinto
PRODUCCIÓ EXECUTIVA Helena Font
IMATGE Raimon Rius
AGRAÏMENTS
Markos Goikolea, Teatre Lliure, TNC, Mercat de les Flors. I a totes les persones que van fer possible els espectacles Puputyttö, The little Jesus, Ludovicus Carolus, Imatges Gelades, Watching Peeping Tom i Blasted.
ALUMNES EN PRÀCTIQUES
Rosario Bernaschina (alumna del màster universitari en Estudis Teatrals de la UAB) i
Oriol Corral (alumne en pràctiques d’Escenografia de l’Institut del Teatre).
PRODUCCIÓ
Grec 2019 Festival de Barcelona i la cia. Indi Gest.
Estrena
5 de juliol 2019 al Teatre Lliure (Festival Grec)
Tràiler
︎ https://www.youtube.com/watch?v=aMlJWTgSZYM
Teaser
︎ https://www.youtube.com/watch?v=NxG8MLmknfE